Qui som?

 

 

Copersona hem elaborat aquesta base pròpia de 7 criteris fonamentals, que defensem, fomentem i impulsem com a elements clau a treballar per fer camí cap a la corresponsabilitat social. Reivindiquem que per aconseguir un entorn més just és essencial integrar els 7 principis en les diferents dimensions de la nostra societat, tant a nivell formal com pràctic.

ELS NOSTRES FONAMENTS

CORRESPONSABILITAT SOCIAL

Un nou pacte de tota la societat en el seu propi benestar, tant actual com futur.

La corresponsabilitat social és un compromís compartit, en què cada part de la societat (ciutadania i agents) assumeix, de forma equitativa, la responsabilitat per assolir un entorn on les persones tinguem els mateixos drets, deures i oportunitats de desenvolupar-nos com a individus.
Un entorn d’igualtat comporta deixar de reproduir els estereotips de gènere i superar els patrons culturals, socials, econòmics i polítics d’èpoques passades, que es mantenen i provoquen grans desigualtats.
Amb l’exercici de la corresponsabilitat social guanyem una organització més justa i sostenible, de forma que millorem la qualitat de vida de tota la societat.

Visió sistèmica

Totes les persones i entitats formem part d'un conjunt, del qual depenem recíprocament.

Una visió sistèmica es basa en l’observació de totes les interaccions que es donen en el que es considera un “sistema”. Per fer camí cap a la corresponsabilitat social cal deixar de tractar els diagnòstics, els problemes i les propostes aïlladament i així prendre consciència dels molts vasos comunicants que hi ha entre les persones, els agents i el seu entorn, que es troben en contínua interrelació. Les relacions poden ser directes, obertes i reconegudes, o bé indirectes, ocultes sota patrons i hàbits inconscients que es naturalitzen i s’imiten.
Gràcies a l’aportació de les diverses experiències i coneixements que coexisteixen podem obtenir una perspectiva transversal que enriqueix la reflexió col·lectiva.

Visió igualitària

Parlem de persones, sense cap discriminació ni diferenciació entre elles.

Parlem de persones, independentment del sexe o gènere, ja que cal superar els rols tradicionals que divideixen la població en dos grups, oposats i desconnectats: el masculí/home i el femení/dona.
Els rols de gènere són una construcció social que aprenem des de l’inici de la vida, assignant-nos capacitats, pautes de comportament, valors i espais diferenciats, segons si som considerats homes o dones.
Defensem que som éssers humans amb les mateixes capacitats. És necessari que tota la societat en prenguem consciència i treballem conjuntament per tal que les persones puguin construir unes personalitats basades en el respecte, en la igualtat i en la llibertat de ser com desitgin i no com marquen les actuals construccions socials.
Així, impulsem l’ús d’un nou terme per promoure una visió igualitària de les persones, sense cap discriminació ni diferenciació entre elles: copersona.

Perspectiva de gènere

Una eina fonamental perquè els vincles socials siguin igualitaris i equitatius

Les desigualtats de gènere afecten tant a dones com a homes, però té major incidència en les dones, que suporten una càrrega de feina desproporcionada amb uns costos molt alts, tant a nivell personal com professional.
A través de la perspectiva de gènere es treballa amb metodologies i mecanismes per tenir en consideració les diferents condicions, situacions i necessitats en què viuen homes i dones, per així conèixer les barreres a una participació equilibrada. Mitjançant una lectura crítica de la realitat es poden detectar els orígens i les conseqüències de les discriminacions generades pel sistema actual, així com avaluar l’impacte de gènere.

Infants

Són el present i els posem al centre

Els infants són el col·lectiu més vulnerable de la nostra societat i situem al centre tant el seu benestar com un desenvolupament adequat.
Posem l’accent en què és especialment important l’atenció i l’educació durant la primera infància (0-3 anys), en la qual els pilars principals de la intel·ligència i la personalitat queden assentats. Actualment aquests primers anys són els més difícils per compatibilitzar la cura i criança de fills i filles amb les altres esferes (laboral, personal, social).
Hem de deixar de banda la perspectiva adultcentrista per treballar en garantir una cura i criança de bona qualitat dels infants, respectuosa, amorosa i digne, per promoure així el correcte desenvolupament (cognitiu, emocional, social, físic).

Treball de cura

És imprescindible per al desenvolupament humà i, per tant, és un treball del qual depèn la societat

Es considera Treball de Cura aquell que es du a terme, generalment, dins de l’esfera privada, no remunerat i que inclou, entre d’altres, les tasques domèstiques, de cura i de criança, d’educació i de recolzament emocional. El Treball Mercantil és aquell considerat en l’esfera pública, remunerat, que integra l’ocupació laboral i els espais de representació.
Per tradició social i cultural, s’ha adjudicat el Treball de Cura a la dona i el Treball Mercantil a l’home, generant una divisió del treball de forma jerarquitzada, ja que s’ha assignat un valor superior al Mercantil. Tot plegat ha donat lloc a privilegis, drets i deures diferenciats, els quals es tradueixen en grans desigualtats.
Defensem que tots dos treballs, sent interdependents i complementaris, tenen la mateixa importància per al desenvolupament de la vida. Alhora l’assignació a homes o dones està subjecte a una construcció social que cal superar, per tal que totes les persones es facin càrrec, en les mateixes condicions, de les tasques i responsabilitats que d’aquestes feines es deriven.

Conscienciació col·lectiva

És clau alimentar el pensament crític per reforçar la cohesió social (pilar fonamental de la nostra societat del benestar i del progrés econòmic).

La consciència col·lectiva fa referència al conjunt de valors, creences, actituds morals i pràctiques compartides per un grup social o per la societat. Ara gran part d’aquesta consciència està arrelada a altres èpoques, mantenint normes i costums que, tot i ser anacròniques, segueixen marcant les pautes que alimenten les desigualtats, que no només es mantenen, sinó que fins i tot es tornen més subtils. És vital que els canvis formals, en les estructures socials i les polítiques públiques, vagin de la mà de l’impuls d’un canvi cultural perquè cadascuna de nosaltres, com a copersones i a través de decisions i accions del nostre dia a dia, tenim un gran potencial de transformació sobre el medi que ens envolta.
Aquesta conscienciació col·lectiva l’impulsem en clau positiva, amb la il·lusió del futur.

Montserrat Crespín
Montserrat Crespín
Berta Riera
Berta Riera

Amb el suport de